PALABRAS DESDE EL INFINITO INCIERTO
⊆ 10:34 AM by Mario Álvarez | LUCHAS . | ˜ 1 GRILLOS HAN COMENTADO »
PALABRAS DESDE EL INFINITO INCIERTOOs dejo un manojo de palabras sin significado o exceso del mismo.
Hem nascut de forma espontània, i encara que el nostre nom ens posi data de caducitat després del congrés d’octubre. Haurem de tenir la capacitat d'evolucionar, de créixer i de madurar aquest moviment. Estic convençut que el PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA necessitava una càrrega d'il·lusió com aquesta, però també crec que la necessitarà en un futur.
Així que avui us encoratjo a ajudar-nos a mantenir sempre viva la flama d'il·lusió que hem generat.
El passat dia 23 de maig va començar aquesta gran aventura. Just un dia després de la segona gran derrota electoral.
Així que avui us encoratjo a ajudar-nos a mantenir sempre viva la flama d'il·lusió que hem generat.
El passat dia 23 de maig va començar aquesta gran aventura. Just un dia després de la segona gran derrota electoral.
Des de llavors hem debatut a la xarxa, hem visitant agrupacions, federacions i cada racó on se'ns ha convidat. Vam començar tres persones, sense pensar-ho, sense posar-nos d'acord. Ara som més de 800.
Del caos ens hem anat organitzant. Hem anat articulant cada veu que ens hem anat trobant pel camí. Ho hem fet tots plegats, perquè aquesta il·lusió no és propietat de ningú.
Cada dia hem anat sumant gent,
Cada dia hem anat sumant gent,
trobant complicitats,
creant xarxes d'afecte,
proposant idees
i trobant diferències.
Aquestes diferències lluny de silenciar-les, les hem escoltat, les hem promocionat i les hem debatut. Perquè són aquestes mateixes diferències les que fan d’aquest partit, un partit apassionant.
Ho hem fet no per protagonisme, no per voler una cadira. Ho hem fet per dignitat.
Som el partit de la gent, el partit dels que no es conformen, dels que segueixen somiant, dels que mai llancen la tovallola. Però hem de ser conscients que en aquests temps tan difícils hi ha gent que s'ha cansat de caminar al costat de nosaltres i hem de ser una altra vegada el partit de la majoria social.
Som el partit de la gent, el partit dels que no es conformen, dels que segueixen somiant, dels que mai llancen la tovallola. Però hem de ser conscients que en aquests temps tan difícils hi ha gent que s'ha cansat de caminar al costat de nosaltres i hem de ser una altra vegada el partit de la majoria social.
Hem d'anar al punt on alguns van deixar creure en nosaltres,
hem d'anar al lloc on les nostres paraules van deixar de tenir significat,
al punt on ens van retirar la seva confiança.
I hem de reflexionar amb ells, assumir errors i construir nous horitzons de diàleg reciproc.
En un primer moment la Núria va sol·licitar un congres des de baix a twitter, Arnau va recollir el testimoni als pocs minuts creant un hadstag que és ara el nostre ADN. Jo mateix, de forma innocent vaig crear el facebook que és la nostra principal eina de comunicació.
Als pocs minuts eren centenars de persones participant com mai a les xarxes socials. A les poques setmanes van venir trobades i debats, amb l'únic objectiu de trencar el silenci, escoltar i trobar a uns altres com nosaltres. Ho hem aconseguit, hem aconseguit buscar a gent per tot el territori que creu en la idea fascinant de canviar el PSC. Molts que hem trobat no pensen com nosaltres i això és més apassionant encara. Tenim per primera vegada desprès de molt temps l'oportunitat de conèixer l’essència d’aquesta organització, la seves bases. La seva diversitat, la seva pluralitat i cadascuna de les seves diferències que ens han d'unir més que mai.
No reivindiquem una cosa impossible.
En un primer moment la Núria va sol·licitar un congres des de baix a twitter, Arnau va recollir el testimoni als pocs minuts creant un hadstag que és ara el nostre ADN. Jo mateix, de forma innocent vaig crear el facebook que és la nostra principal eina de comunicació.
Als pocs minuts eren centenars de persones participant com mai a les xarxes socials. A les poques setmanes van venir trobades i debats, amb l'únic objectiu de trencar el silenci, escoltar i trobar a uns altres com nosaltres. Ho hem aconseguit, hem aconseguit buscar a gent per tot el territori que creu en la idea fascinant de canviar el PSC. Molts que hem trobat no pensen com nosaltres i això és més apassionant encara. Tenim per primera vegada desprès de molt temps l'oportunitat de conèixer l’essència d’aquesta organització, la seves bases. La seva diversitat, la seva pluralitat i cadascuna de les seves diferències que ens han d'unir més que mai.
No reivindiquem una cosa impossible.
Perquè no és impossible crear una espiral d'energia positiva desdebaix que contagiï als d'a dalt.
Perquè no és impossible l’il·lusionar.
Perquè no és impossible provocar un tsunami que remogui tot per tornar a ordenar cada idea després.
Perquè no és impossible que la veu escoltada atentament d'uns pocs passi a ser una veu col·lectiva, escoltada amb respecta.
I sabeu perquè sé que no és impossible?....
I sabeu perquè sé que no és impossible?....
Molt senzill, perquè aquest partit també és de tots nosaltres.
Por todo esto os agradezco vuestra presencia aquí y ahora. Os lo agradezco de forma sincera a cada uno de vosotros. Entre todos debemos continuar dando forma a este espacio libre e incansable, articulando nuestra obsesión por el debate en la red y en la vida cotidiana.
Debemos saber que piensan de nosotros en la calle, saber que esperan de nosotros la gente que no se dedica a la política pero la padece a diario.
Debemos ofrecer nuevos discursos, menos complejos y más actualizados. Discursos surgidos de la escucha activa. Debemos anhelar el poder para transformar la realidad que padecemos.
No debemos hablar de los ciudadanos en tercera persona,
debemos mezclarnos,
debemos estar al mismo nivel,
debemos estar conectados permanentemente.
Somos parte de un mismo equipo.
Debemos derribar los muros que levantamos entre la calle y la gestión. Estos dos conceptos deben estar unidos. Debemos hablar desde el corazón mirando a los ojos de la gente. Debemos trabajar con el objetivo de dar felicidad a quien ya no cree en la política y dignidad a quien a perdido su sonrisa.
También debemos explicarnos dentro de esta organización, a los que nos acusan de querer romper el partido, fracturarlo y hacerlo débil. Debemos ayudarles a perder el miedo, que miren a su alrededor más allá de sus cargos y de sus escaños. Debemos pedirles que nos ayuden en esta tarea positiva y necesaria. Hacerles entender que este movimiento no va en contra de nadie y a favor de todos. No puede quedar nadie fuera de esta movimiento, que a su vez es frto de muchos otros movimientos.
Cada uno de nosotros con su propia identidad y su propia forma de ser, pero al fin y al cabo, con un único deseo: cambiar la organización.
Da igual ir de la mano ahora o encontrarse al final del camino, lo importante es que andamos por el mismo sendero y tenemos idénticos objetivos.
Debemos invitar a quienes nos miran de reojo, a quienes los hacen desde la distancia. Debemos animarles, debatir y explicarles cada propuesta que surja el domingo de esta Escola. Si una cosa tenemos en común ellos y nosotros, los y las militantes, los y las simpatizantes del PSC, no son enmiendas ni baremos. Tenemos en común el amor sincero a esta organización por encima de todo.
Necesitamos a todos; a los que hemos ido dejando por el camino y a los recién llegados. A los que nos aplauden y a los que no gustamos. A los que confían y a los que desconfían. A los que participan y a los que nos miran desde fuera.
No se trata únicamente de lo que pasa en la organización, pero si no hablamos primero de nosotros no podremos proyectarnos con fuerza otra vez e iremos haciendo más delgada la base de la pirámide, perdiendo a gente que ahora hace piña y que son el verdadero espíritu de esta organización. Iremos perdiendo sentido y perdiendo apoyo social.
Debemos discrepar, utilizando los mecanismos de participación que ya existen en el partido e inventando de nuevos. Buscar nuevos modelos de organización, más planos, transversales y participativos.
Ha llegado el momento de demostrarlo y cambiar. Cambiar unidos cogidos de las manos.
Cogidos de las manos de quienes llevan mucho tiempo y dejando sitio a los que llegan ahora con energías renovadas y aire fresco. Debemos abrir cada ventana y cada puerta, abrirnos hacia fuera.
Hacer que entre cada vez más gente, crecer, sumar y cambiar constantemente. Necesitamos un cambio con la ayuda de los de fuera, y la voz y el voto de todos los de dentro.
Creerme, esta organización no esta derrumbada, pero debemos reconstruirla. No necesitamos muchos materiales, basta con nuevas ideas y debate libre.
Tenemos una historia que emociona y que nos ha acompañado hasta ahora, pero ahora toca hablar de futuro. Hemos sido siempre protagonistas de los grandes cambios sociales de este país, pero nos hemos ido alejando del sentir de la calle.
AHORA tenemos una prioridad, defender el estado del bienestar de los recortes sociales. Reinventar los mercados y potenciar la economía. Ahora debemos impulsar proyectos emprendedores, retener la fuga de talento. Poner freno al desgaste que sufre la Educación y la sanidad pública.
Debemos buscar una formula de relación Catalunya-España, sin complejos y sin fracturas. Con coherencia y respeto.
Tenemos un partido, unas siglas y una historia. Tenemos experiencia y un gran capital humano… ahora debemos pretender que el PSC vuelva a ser un partido útil.
Y un partido útil es un partido sin miedo.
un partido que funciona desde la libertad y con compromiso,
un partido que habla el lenguaje de la gente,
un partido que cultiva diferencias, opiniones e ideas,
un partido capaz de reinventarse a diario con la ayuda de las bases,
un partido que escucha y que abre sus puertas más allá de sus despachos,
un partido sensible y amable,
un partido decidido,
con paso firme y frente bien alta,
con la mirada limpia y la alegría en el corazón todos los días.
No debemos acomplejarnos. Tampoco desilusionarnos y mucho menos tirar la toalla.
Per això ARA TOCA.
Després de molt temps ens toca a nosaltres, als militants, als simpatitzants i als votants d'aquest partit, ens toca parlar, conèixe-ns, debatre, dialogar, confrontar cada opinió, discutir amb passió, discrepar, aixecar-nos, expressar-nos sense censura i perdre la por.
ARA TOCA companys i companyes, canviar desdebaix!
Moltes gràcies
13.8.11 Simplement dels millors discurs0os q e sentit mai. A l'alçada dels discursos dels millors oradors, com els del meu adorat Bobby Kennedy.
Em va posar la pell de gallina...
1 abraçada estival!!